martes, 12 de agosto de 2008

Lluna Plena

Insatisfeta, plena de lluna, constantment omplerta de por. Por de no saber omplir la nit d’estels amb aquell aspecte aparentment caòtic. Por de no saber, el torn a la destrucció d’aquell estel que creua joiosament el cel per darrer cop .

Dificultats sense ajuda s/a.

Desitjaria que caiguessin les incerteses del meu ser, la preocupació heretada, el sentiment de tonteria, la culpa del futur que es fa pròxim, desitjaria que caiguessin tantes coses absurdes del meu esperit, que em tormento amb la angunia i cercant més per quès.

No vull caure davant els ulls del sol que em volen fer ofrena de tot i llavors em sento pressionada i frustrada com mica de pols en els racons.

Feixuga dansa de lluna plena, escombra sutilment els defectes de la por.